MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

martes, 26 de abril de 2011

RAID SOMOZAS EXTREM. CAMPIONAT D’ESPANYA DE RAIDS

Aquesta vegada NO ha pogut ser… Anava amb moltes ganes aquest Raid. Era el primer de la lliga Espanyola que corria aquest any, a més era campionat d’Espanya. Els Raids de Galícia, son molt guapos, tècnics i d’estratègia, i sempre ens han acostumat a anar bé...

Però aquesta vegada, un Riu ens va amargar la festa!!

Un primer sector de Trekking, que havíem de travessar constantment un riu, va fer que en un d’aquets creuaments, el Jordi poses malament el peu, fent-se una torta que va acabar amb una elongació del turmell.

Va intentar continuar com un campió, però en el tercer sector, un altre Trekking amb més de 1000 m. Positius de desnivell, i amb u terreny irregular que no permetia poder recolzar el peu correctament, el turmell del Txakal va dir prou i vam haver de donar per finalitzat el Raid...

jueves, 14 de abril de 2011

Campionat d’Espanya de Raid d’Aventura 2011

SOMOZAS EXTREME 2011 - 16/17 de abril

Aquest cap de setmana hi ha el Campionat d’Espanya de Raids d’aventura a As Somozas, (Galícia). Per aquesta ocasió ens desplacem cap allà per córrer, la Eli Socias, el Jordi “Txakal” i l’Ivan Artigas.

L’organització ens ven d’aquesta manera: “Este raid adentrará en una gran aventura a todos los que quieran formar parte de ella. Los bosques, el mar, las montañas y los ríos de As Somozas harán de esta aventura algo especial. Cuando veas el recorrido que estamos preparando desearás perderte en este mar de sendas, arroyos , rías y montes. Te estamos esperando en Galicia, preparad vuestras mochilas, vuestras brújulas y vuestros frontales, os espera pura aventura. ¿Os atrevéis grumetes? “

Aixi que esperem fer una molt bona cursa i obtenir un resultat molt satisfactori.

Més noticies la setmana que bé...

UNA NOVA JOGUINA!!!!

Gracies a la gent de SCOTT, ja tinc una nova eina per poder anar fer mal a les curses. Prepareu-vos que vinc!!!!

La TALAIA, Cursa de Muntanya 2011

Aquest diumenge, varem anar tota la família a la Cursa de Muntanya de la Talaia, però la vem viure des de l’altre costat!!!

Esta bé de tant en tant veure els braus des de la tanca, i ajudar a organitzar els esdeveniments que desprès ens agraden córrer. Si ningú organitzes, NO hi hauria curses!!!!

Així que com cada any, trastes amunt i cap al Pic de l’Àguila a muntar l’avituallament de la cursa, fins hi tot la Laia va ajudar a animar els corredors!!

Encara de desprès quan veus passar tots els teus companys, et mores de ganes d’estar allí batallant i suant. També m’agrada i molt aquesta faceta d’ajudar i organitzar.

Així els que aneu a la cursa l’any que bé, hem trobareu al punt més alt, donant-vos aigua, ànims i el que faci falta...

martes, 12 de abril de 2011

Rogaine Parc Natural de Collserola

Aquest dissabte 9 d’Abril he participat juntament amb el Jaume Soler, formant l’equip YAENCONTRE.COM - HAGLÖFS, al Rogaine Parc Natural de Collserola.

Els roganings són curses d'Orientació de molt llarga durada, i són una de les curses on més disfruto.

El fet que siguin curses llargues de resistència, ja que duren 6 h. L’estratègia és fonamental, escollir les balises de més puntuació, fent el circuit el més òptim possible, on et surtin els menys quilometres i desnivell per poder fer el màxim de balises.

La compenetració de l’equip es important, ja que s'ha d'anar el més compenetrats possible.

El Rogaine del Parc Natural de Collserola hi havien 30 balises, i això es nota, en que aquestes estaven molt més separades, i trigues molt més temps entre balisa i balisa.

Aquesta es la causa que sortissin pocs punts, i que entre balisa i balisa, és trigues molt de temps. Ens vam sortir 41 km. amb 2000 mt. de desnivell. Vam fer 20 balises i van sortir 115 punts dels 178 possibles.

Sort de les fonts que t'anaves trobant durant la cursa, ja que la calor elevada del dissabte va fer que en aquest roganing tingues la sensació que es feia més llarg!!!!!!

Haig de felicitar als guanyadors, El David i el Xavi, que van fer una cursa excel·lent on van aconseguir 127 punts.

Resultats en Homes Sènior:

1 Tarrés David / Rodriguez F.Xavier Peña Guara - Hok 5:58:33 127 127
2 Mayolas Pep / Massagué Sebas Bertafocs 6:03:34 131 -5 126
3 Guiu Xavi / Viles Lleí Viles Guiu Team 5:54:53 119 119
4 Artigas Ivan / Soler Jaume yaencontre.com-h 5:47:31 115 115
5 Daví Daniel / Dañoibeitia Jesús Nomorientu 5:46:05 104 104
6 Canal Esteve / Batlle Jordi / Barcons Joan ElSarró.cat 2 5:50:06 104 104
7 Castillo David / Castillo Oriol Elements-O 6:03:10 109 -5 104
8 Maldonado Gabriel / Kayman Nen-dite 6:03:42 104 -5 99
9 Morer Lluís / Cabot Pau MTV - Mal Te Veo 5:58:47 92 92
10 Calvó Andreu / Broceño Ferran Editorial Alpina 6:00:27 96 -5 91
11 Rovira Bernat / Castells Rafel Bernat-Rafel 5:51:41 89 89
12 Belaskoain Ricard / Segui Ignasi Azimut Xterra 6:00:28 94 -5 89

lunes, 4 de abril de 2011

RAID CAMBRILS, EL PRIMER DE L’ANY!!!!


Que llarg que és l’hivern sense Raids… Ja tenia ganes de començar!!!!

Com que el primer Raid de lliga Espanyola, no vaig poder anar, ja tenia ganes de fer el Cabra per la Muntanya amb un mapa a les mans…

En aquesta ocasió el Raid de Cambrils, puntuable per la Copa Catalana i a més Campionat de Catalunya, hem corregut amb l’Equip de Copa Catalana, el SAMBARI – HAGLÖFS.

Com que érem bastants els que volíem fer aquest Raid, vam portar dos Equips: El Jaume, el Txakal i el Pedro per una banda, i per l’altre l’Eli, el Joaquim i jo.

L’objectiu principal, era fer un bon entreno, i agafar ritme de competició, de cara al Campionat d’Espanya al Raid de Galícia, que es d’aquí a dos setmanes, i si fèiem un bon resultat millor que millor.

Físicament hem vaig trobar molt bé, sense fer gaires errades d’orientació ( un parell de poca importància) i amb una molt bona compenetració amb l’equip, llàstima que ens faltes un parell de minuts a l’hora de creuar la meta, però amb un resultat més que positiu, i amb ganes que vinguin més Raids, que això enganxa i molt!!!!

Al final el SAMBARI – HAGLÖFS 1, amb el Jaume Pedro i Txakal, tercer i nosaltres sisens al Raid, però tercers al Campionat de Catalunya, ja que per optar aquest premi, els tres corredors havien de ser Catalans.

CLASSIFICACIÓ FINAL AL CAMPIONAT DE CATALUNYA

1 RAID DEL SEGRE - BORGES TRAIL 58 9:28:14
2 MEDILAST SPORT 57 9:22:59
3 SAMBARI HAGLOFS 2 54 9:57:29